Cites documentals i fonts: c. de Sant Oleguer
"La font de Sant Oleguer era una font que tenia anomenada per aigua fresca i bona. Al volt de la font hi havia pollancs i albes, roures i alzines, i les bardisses eren espesses i a tocar dels caminets que hi conduïen. A l'estiu, de bon matí, ja hi havia parròquia a cercar un cantiret d'aigua i atipar-se'n per agafar gana per esmorzar. A la tarda, quan el sol anava de baixa, hi acudien corrues de famílies amb coves de minestra, garrafes i xocolata, anissos i aiguardent. I era lluny; s'havia de sortir de la vila per camins estrets i entre camps i vinyes. A St. Oleguer hi havia el pou del glaç. A l'hivern estenien l'aigua per aquells plans i en ésser ben glaçada, els trossos eren dipositats en el pou, del qual avui se'n veuen restes. Quan el pou era ben pla tapaven el forat de dalt amb pedres i morter; en arribar el temps de les calors fortes el destapaven i, cobert de boll de blat, era transportat a Barcelona, per a la venda. Aquí se'n consumia poc; els que volien beure fresc omplien un càntir de l'aigua que sortia del pou per un forat que hi havia al fons, puix el glaç fonia i sempre rajava poc o molt. Aquelles escorrialles tenien sempre una gran requesta." (p. 124) "A Sabadell hi havia algunes parelles de bous per llaurar les terres de sembradura. La masia de St. Oleguer fou de les últimes que utilitzaren aquest bestiar tan treballador un cop junyit al jou." (p. 132)
"De 1841 a 1850 [...] la multiplicació de cases va fer-se a partir del carrer de Sant Pau. D'ell va avançar el moviment de la construcció cap al que havia d'ésser la Rambla, de la mateixa manera que, a l'altra part de la via central sabadellenca, cresqué l'edificació a costat i costat del camí de Sant Oleguer." (p. 331) El 1855: "Encara es va donar el nom de Sant Oleguer al carrer de rera el vapor d'En Girabau..." (p. 372)